Vihara

Un vihara (en devanagari विहार vihāra) designa, en sànscrit i en pali, un monestir o un temple (mandir) del budisme theravada.

La paraula vihara originalment va significar refugi, aquell utilitzat com a residència fixa durant la vassa o estació de les grans pluges monsoniques per part dels primers bhikkhu (monjos budistes) que, com la majoria d'ascetes de l'antiguitat, eren errants. El vihara modern típic compren una sala de meditació envoltada de cel·les o claustres i posseeix alguna representació del Buda. Un arbre bodhi (d'il·luminació) es troba en les proximitats.

Com que els monjos budistes usualment no són de clausura sinó lliures de desplaçar-se per diversos llocs fora del període de vassa, un vihara només pot servir de refugi a alguns pensionats durant períodes limitats. Ni tan sols en l'actualitat la gran majoria dels monjos theravada resideix permanentment en un monestir. Les regles que estipulen la vida en el vihara es troben en els texts anomenats vinaya (codi monàstic).

A Tailàndia el vihara anomenat viharn ha esdevingut en un temple pròpiament dit, on els monjos resideixen dins d'estructures anomenades wat entorn de l'edifici de sala del temple anomenat ubosoth (abreujat bot), paraules d'origen khmer (-wat de ' ubosoth de wat poh- on es pot trobar l'estàtua del Buda).

La paraula vihara sembla l'origen del nom de l'estat indi del Bihar i pot haver estat fins i tot el de la ciutat de Bukharà, que fins a aproximadament els segles V i VIII eren predominantment budistes. La paraula xinesa per vihara, jīngshè 精舍, no es fa servir per designar els temples o monestirs tradicionals encara que sí des del segle xx per designar els grups d'estudis budistes o la pràctica búdica.